13 julio 2022 General
Les darreres excavacions a Santa Margarida d’Empúries permeten ampliar la seqüència d’ocupació des del segle IV fins a l’època baix medieval
Durant cinc setmanes, un equip d'arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries ha reprès els treballs d’excavació arqueològica al sector de Santa Margarida, a l’oest del turó d’Empúries (l’Escala). La intervenció, que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de l’Escala, s’inclou dins el programa de l'actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l'estudi de les antigues àrees portuàries d'Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Les excavacions, les quals han estat una continuació de les del 2021, tenien com a objectiu delimitar i conèixer l’evolució de les edificacions situades a l’entorn de l’actual església de Santa Margarida. Els treballs s’han centrat en continuar descobrint les restes associades al conjunt episcopal tardoantic d’Empúries, atès que les seves edificacions constituïen l’epicentre del nou nucli d’hàbitat sorgit després de l’abandonament de la ciutat romana d’Empúries.
Els treballs han comportat l’ampliació de l’àrea descoberta fins l’any passat, especialment a les parts nord i oest. En aquests sectors, la seqüència estratigràfica documentada ha permès documentar diverses construccions associades a l’etapa baix medieval. En aquest moment, a la banda nord de la capella de Santa Margarida hi havia un petit pati o espai obert, perfectament definit a l’oest per diverses estances cobertes i, al nord, per una gran sala o església edificada damunt de l’antiga basílica paleocristiana. De l’excavació dels nivells d’enderroc d’aquestes estructures, amb una gran quantitat de teules, en destacarem la troballa d’un capitell decorat amb unes volutes als angles, actualment en curs de restauració i estudi.
Per sota d’aquesta etapa constructiva, s’han començat a excavar diverses fases de tombes corresponents a un extens cementiri que s’hauria conformat amb posterioritat a l’abandonament del baptisteri i la basílica del conjunt episcopal tardoantic, que situem en el segle VIII, i fins al període baix medieval. Es tracta d’enterraments en inhumació, en fosses excavades al subsòl, a vegades senyalitzades amb algunes pedres o, més excepcionalment, clarament protegides per una estructura o caixa feta d’obra. Fins al moment, es documenta una major concentració de les tombes a l’entorn de la capella o església alt medieval construïda a sobre de la capçalera de la basílica paleocristiana.
En alguns sectors, les excavacions han permès aprofundir fins a les estructures del conjunt episcopal. Especial interès tenen els treballs realitzats a la zona del baptisteri, on s’ha pogut excavar una tomba coberta amb quatre grans blocs de pedra, que fou reutilitzada fins a sis vegades consecutives. L’ampliació del perímetre d’excavació ha fet possible també anar completant el coneixement de la fase inicial del baptisteri, que seria de planta quadrada i amb la piscina baptismal al centre, seguint així els models arquitectònics documentats en altres seus episcopals del nostre territori.
Tornar al llistat
