20 gener 2023 General
Exposició dels projectes de la Beca de Primavera 2020 i 2022
Aquest dissabte, 21 de gener, s'inauguren a l'Alfolí de la Sal, les exposicions corresponents als projectes de la Beca de Primavera 2020 i 2022, dels artistes Marc Larré i Mariona Moncunill, respectivament.
Les limitacions imposades per la Covid-19, primer, i l'alt volum d'activitat de l'Alfolí, després, han fet que les exposicions dels projectes de la Beca de Primavera que corresponen als anys 2020 i 2022 hagin acabat coincidint en el temps. Es podran veure, a partir d'aquest dissabte, i fins el 26 de febrer, dividits entre dues sales de l'Alfolí de la Sal.
La inauguració serà aquest dissabte a les 12h i curiosament, ambdós projectes tenen relació amb la sorra.
Exposició Marc Larré
Beca de Primavera 2020
UNA MÀ, UN MOL.LUSC, UN INSECTE, UN COTXE
Grup de peces realitzades a partir de forats a la sorra. Els forats són l’espai que deixa un peu, una mà, un mol·lusc, un genoll, un insecte, un cotxe. El fang utilitzat per omplir els forats va ser recollit del mar després del temporal Gloria i prové del llit de l’antiga desembocadura del riu Fluvià, un cos de sediment amagat sota terra des de fa més de tres segles. Un forat també aquesta vegada produït per un altre tipus de forces, més lentes, més antigues, però tan visibles com el nostre peu, mà, un genoll, un mol·lusc, un insecte, un cotxe.
Exposició Mariona Moncunill
Beca de Primavera 2022
SORRES VOLADORES
A finals del segle XIX l'enginyer forestal Primitiu Artigas va descriure la problemàtica que suposaven les dunes mòbils del sud del golf de Roses. Empesa per la tramuntana, la sorra que el mar apilava a les platges del golf avançava a una lenta però imparable velocitat d'uns 4 o 5 metres l'any en direcció sud, és a dir cap a l'interior del massís del Montgrí on es convertien en dunes interiors o continentals. Aquestes sorres voladores suposaven un important problema pels habitants de la zona ja que cobria i inutilitzava camins i conreus i amenaçava d'enderrocar cases. El 1896 el cos d'enginyers forestals del Servei Hidrològic-Forestal de l'estat, amb Xavier de Ferrer al capdavant, va començar a fixar les dunes amb vegetació, una tasca lenta i delicada que continua a l'actualitat.
El projecte Sorres voladores, resultat d'un procés de recerca dut a terme durant l'estiu de 2022 gràcies a la Beca de Primavera de l'Escala, inclou una instal·lació i una publicació en procés d'edició.
La instal·lacióproposa una maqueta abstracta i tan volàtil com les dunes que remet a la ingent i sisífica feina de contenir-les. Una màquina de vent a l'extrem nord de la maqueta, regulada en temps real amb les dades d'intensitat i direcció del vent de l'estació meteorològica de Sant Pere Pescador, s'engega en sincronia amb la tramuntana del Golf de Roses. Així, la màquina de vent funciona com una finestra de tramuntana, que, a qualsevol lloc del món pot reproduir a escala les ventades que empenyen la sorra des de les platges de Sant Pere Pescador cap al Montgrí. La única referència de l'escala aproximada de la maqueta, i per tant de la dimensió de la duna, és un petit arbre de la fotografia d'autor desconegut de la duna abans de la seva fixació, presa a l'alçada del Coll de les Sorres, allà on agafava major alçada. També en la instal·lació, con en la fotografia, l'arbre està amenaçat de quedar enterrat sota la sorra.
Per altra banda, un llibre d'artista en procés d'edició per Chiquita Ediciones i ferranElOtro Editor, es mostra també a sala en forma de guió que s'activarà el dia de la inauguració de l'exposició amb una lectura performativa per part de l'actor Txema Alabert. Aquest guió està escrit a partir dels textos de Primitiu Artigas i Xavier de Ferrrer dos dels enginyers forestals que a finals del segle XIX van descriure la duna amb minuciositat científica però també poètica. Lluny del llenguatge científic actual, i potser encara amb influències tardanes del romanticisme que a tota Europa va entreteixir profundament la mirada artística amb la científica, aquests textos sorprenen avui per el seu to però també per el sosteniment de pràcticament tota la informació en la paraula escrita amb un ús molt mínim de la imatge fotogràfica, els plànols o fins i tot les les dades quantitatives que avui serien centrals en un text d'aquesta tipologia.
En definitiva, Sorres voladores vol fixar-se en algunes de les convencions científiques de la seva època, en el rol d'un fenomen meteorològic com la tramuntana sobre la sorra i en la poètica de la titànica i delicada feina d'arrelar la duna a terra.
Lectura performativa: Txema Alabert
Disseny tècnic i producció: Miguel Ángel de Heras, Hangar.org
Disseny gràfic de la publicació: ferranElOtro
Edició: Chiquita Ediciones i ferranElOtro Editor
Agraïments: Centre de Documentació del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, Museu de L'Escala, Lurdes Boix, Sergi Botella, Mariona Font, Laura González Palacios, Gabriel Maragall, ferranElOtro, Eva Ramió, Pep Torner.
Tornar al llistat
